ordovicià

Va des de fa uns 510 milions d’anys fins fa 438 milions d’anys.

Els mars es van retirar deixant grans àrees descobertes. Els continents es van acostar els uns als altres i es van elevar muntanyes. Hi havia una intensa activitat volcànica.

Apareixen animals que tenen una estructura anatòmica precursora de l’espina dorsal, els primers vertebrats (uns peixos primitius) i els coralls. Els animals més grans eren uns cefalòpodes, (mol·luscs), d’uns 3m de llarg. La vida comença una tímida conquesta de les terres emergides, amb els briòfits (plantes sense arrels, tija ni fulles) i els artròpodes terrestres.

Clima

Va continuar essent favorable per la vida marina. Període més càlid i tropical. A final de l’ordovicià es produirà una glaciació que afectarà a Gondwana. El supercontinent es va desplaçar cap al sud i es van formar grans glaceres que afectaran a moltes espècies que viuen prop de la costa, perquè baixarà el nivell dels mars. Les espècies que van aconseguir adaptar-se van sobreviure.

Glaciació de l’ordovicià

A finals de l’ordovicià i principis del silúric hi va haver una glaciació a les latituds australs de Gondwana i la diversitat animal dels oceans es va veure molt afectada. Es va produir la primera gran extinció biològica del fanerozoic.

Trobem roques d'època ordoviciana al Sàhara

Alguns efectes d’aquesta glaciació son visibles avui dia a la superfície del Sàhara. Hi ha constància geològica que el desert va estar cobert llavors per un espès mantell de gel de més de vuit milions de km2 de superfície.

Des del massís d’ Hoggar fins les costes atlàntiques de Mauritània, encara hi podem trobar empremtes de llargs solcs i ranures, que van deixar les glaceres en avençar i erosionar el llit rocós. També hi podem trobar valls glacials en forma de U, roques polides i drumlins* baixos de formes allargades son característiques d’un relleu format per una antiga erosió glacial.

El que es creu que devia passar és que el moviment de plaques va col·locar durant centenars de milers d’anys el que avui és l’Amazònia i el nord d’Àfrica amb Gondwana. Aquestes terres eren a prop del pol sud, és a dir, tenien condicions climàtiques favorables perquè hi hagués gel.

A part d’això, el mar no hi quedava lluny, per tant, hi havia el subministrament oceànic d’humitat necessari perquè les precipitacions en forma de neu fossin intenses.

________________________________________________________________

*drumlins : turons formats per acció glacial