Carbonífer

Va des de fa uns 360 milions d’anys fins fa 286 milions d’anys.

Caracteritzat per una gran diversitat de vida amb amfibis i rèptils.

Els dos grans continents, Laurasia i Gondwana van evolucionant fins a la formació de la segona Pangea. És un període de forts moviments de l’escorça terrestre. Es va alçar els fons fels mars i es van originar cadenes de muntanyes per plegaments de les capes externes de l’escorça terrestre.

Aquest podria ser l'aspecte d'un bosc carbonífer en el que si desarrollaven insectes i artròpodes.

El clima caria segons les zones del plantes. Mentre en algunes altres zones es produeixen glaciacions importants, en altres el clima és humit i càlid, cosa que va fomentar les zones pantanoses.

Els animals terrestres més notables van ser una espècia de sargantanes amfibis que provenien dels dipnoos.

Entre els grans organismes marins van predominar un grup de taurons cestraciontes.

En les zones pantanoses diverses plantes terrestres van començar a diversificar-se i augmentar de mida. Els pteridòfits* eren les plantes dominants amb licopodis en forma d’arbre, equisetos, falgueres i unes plantes que s’han extingit que es deien llavors de falgueres.

A la segona part del carbonífer, els amfibis es van estendre. És en aquest moment quan la vida fa una nova conquesta, neixen els rèptils, primers vertebrats que vivien només a terra. Fa uns 325 milions d’anys, es va desenvolupar la membrana amniòtica que permet la vida independent de l’aigua als animals.

També apareixen insectes amb ales, com les libèl·lules.

Altres animals d’aquest període van ser els aràcnids, les serps, els escorpins, més de 800 espècies de granotes i els insectes més grans que han existit. Els vegetals més grans eren uns arbres escamosos, els troncs dels quals mesuraven més d’1,8m. de base i 30m. d’altura.

També van abundar unes gimnospermes primitives, i la primera conífera verdadera, una forma avançada de gimnosperma, que consisteix en una planta vascular amb llavors, però sense flors.

Les gimnospermes son un pas important, ja que encara que no tinguin flors, tenen unes estructures reproductores especialitzades com el pol·len i les llavors. Les més comunes son les coníferes.

Clima A finals del carbonífer i principis del pèrmic el clima es va refredar i es va entrar a un nou període glacial, en el que una catifa de gel va cobrir les latituds australs de Gondwana, el que és avui Sud-àfrica. El nivell del mar pujava i baixava contínuament, provocant anades i vingudes del mar en tota l’època final del paleozoic.

________________________________________________________________

*Pteridòfits: plantes vasculars que no tenen llavors.

La glaciació de final del carbonífer

Fa uns 300 milions d’anys, al haver estat atrapat en els sediments una gran quantitat de carboni orgànic absorbit per la vegetació i procedent del CO2 atmosfèric, els nivells d’aquest gas que provoca un efecte hivernacle a l’atmosfera van disminuir fins a un nivell molt baix. En un procés paral·lel, la concentració d’oxigen probablement va arribar al seu nivell màxim, 35%.

 Evolució del CO2 durant el Fanerozoic, a la que es dona valor 1 a la concentració actual (unes 380 parts per milió).

A finals del carbonífer i principis del pèrmic, el clima es va refredar i es va entrar en un període glacial nou, i va créixer un mantell de gel a les latituds australs de Gondwana (el que avui és Sud-àfrica). Per aquest motiu, el nivell del mar pujava i baixava repetidament, provocant grans avançaments i retrocediments marins durant l’època final del paleozoic.