Increment dels nivells oxigen

Gràfic de l'increment dels nivells d'oxigen

L’origen de l’oxigen cal buscar-lo fa més de 2.000 milions d’anys, quan l’atmosfera de la Terra estava formada bàsicament per hidrogen, metà, amoníac, monòxid de carboni i sulfur d’hidrogen. Sembla ser que l’escassetat de gasos lliures com l’ hidrogen i el sulfur d’hidrogen va fer que un grup d’éssers vius intentessin fer servir com a font d’energia l’ hidrogen extret de l’aigua. L’aparició de l’oxigen principalment va provocar que un grup d’éssers vius intentessin fer servir com a font d’energia l’ hidrogen extret de l’aigua.

Des de bon principi, l’aparició de l’oxigen va provocar l’oxidació de les roques superficials, com el ferro i el manganès. Però de mica en mica es va anar acumulant a l’atmosfera. Fa uns 1.600 milions d’anys la concentració d’oxigen a l’atmosfera es situava al voltant de l’1% i es va començar a formar la capa d’ozó. Gràcies a aquest filtre natural de les radiacions ultraviolades, els organismes vius van poder començar a estendre’s per la superfície de l’aigua i per la terra ferma. Les plantes, es van començar a desenvolupar a les zones dels continents més properes a la costa, de manera que el nivell d’oxigen va créixer mentre que el nivell de diòxid de carboni va disminuir.

L’augment d’oxigen atmosfèric, va afavorir que alguns organismes comencessin a extreure l’energia vital de l’oxigen en el que s’anomena la respiració, que va substituir la fermentació sense oxigen.

La respiració aeròbica és una combustió de molècules orgàniques en presència d’oxigen, al contrari de la fermentació. La principal causa d’aquest canvi és que energèticament la respiració rendeix més que la fermentació. D’una molècula de glucosa amb la respiració es poden obtenir 36 molècules amb energia i amb la fermentació només se’n produeixen dues.

Els nivells actuals de la capa d’ozó es calcula que es van obtenir ara fa uns 700 milions d’anys, quan la concentració d’oxigen de l’atmosfera era del 7%. Aquest fet va ser definitiu perquè la vegetació s’instal·lés a terra ferma fa uns 350 milions d’anys i formés un mantell verd, que generaria l’ increment espectacular d’oxigen fins als nivells actuals del 21%. Des de llavors, no es coneix que els nivells d’oxigen atmosfèric hagin variat gaire. De fet, la constància de l’oxigen és imprescindible per garantir l’obtenció d’energia vital.

conseqüència:

Com a conseqüència de l’augment dels nivells d’oxigen i la caiguda del diòxid de carboni, en el devònic es va produir l’extinció d’alguns vertebrats per falta d’adaptació, i hi van haver dues glaciacions en el carbonífer.