A sobre d’aquets materials, s’hi van anar dipositen durant milions d’anys exercint una pressió sobre els materials anteriors (argilosos) que va provocar que aquets materials es metamorfitzessin* i es transformessin en gneisos, esquistos i pissarres que desprès de milers d’anys creen les serralades costeres i les zona axial dels Pirineus.
En aquest gran oceà paleozoic, només sobresortien alguns massissos més antics, de l’època precambriana, més o menys. Eren de poca alçada i estaven mig submergits sota l’aigua.
Un dels massissos que sobresortia era el massís de l’ Ebre que abrasava gran part de l’actual depressió central.
El final del paleozoic, hi va haver l’ anomenat plegament hercinià* i va crear el massís Catalanobalear, que s’uneix amb el massís de l’ Ebre formant un golf obert pel sud-oest de Catalunya.
*Metamorfitzessin: provocar la modificació de l'estructura, de la composició mineralògica
i, normalment, de la composició química en aquest cas dels sediments que anaven a parar en el mar paleozoic.
i, normalment, de la composició química en aquest cas dels sediments que anaven a parar en el mar paleozoic.
*Hercinià: és quan els sediments, són plegats i fracturats formant el relleu de la terra.
brutal
ResponderEliminargràcies
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar